viernes

Mi sobrino cada mañana ríe
grita canta y desafina.
Tiene tres años. Es feliz.
Me pregunto si siempre será así.
Cuando verá que la vida
no va de esto? Que lo normal
no es cantar de madrugada
salvo si uno va borracho. Que
lo normal es cagarse en dios
cuando suena el despertador.
Son las siete de la mañana.
Su carcajada dinamita el tragaluz.
De mayor quiero ser como él.

4 comentarios:

  1. Quin nebot més eixerit que tens!! M'encanta!

    ResponderEliminar
  2. La llàstima és que la vida ens dona aquesta condició d'innocència, aquest "tant se m'enfot si desafino" i el dia a dia ens la fa perdre. Tant de bo poguéssim retrobar una mica d'inocència.

    Una abraçada i bones festes, maco.

    ResponderEliminar
  3. Quien pudiera recuperar esa inocencia...

    ResponderEliminar